La mar, la meva companya

La mar m´atrape,
amb el seu seré vaivé
me apropa la calma
serenant-me mot bé.
El seu rumor
em porta la pau,
suau melodia al meu cor
dolça melangia a la pell.

Cuan la mar apareix agitada,
encoratjada, cruenta,
el meu cor s´encongeix,
impressionat i esbojarrat ,
en fa sentir la força del vent,
la foscor de las seves aigües.
la fúria bufant desde el cel.

Tan aviat es mostra
amiga i fidel companya ,
com de sobte
traïdora y venjativa
com si fos justiciera
i dolguda perdedora.

La mar te vida pròpia,
fa possible l´existència
sent part de la nostra vida,
sent part de la nostra historia.

12 de abril 2009